Tot comença quan Paul Auster va demanar als americans que li contàssin històries viscudes per ells mateixos per després contar-les en un programa de ràdio. En va rebre prop de quatre mil de les qual en trià cent setanta-nou per convertir-les en literatura. Aquestes històries són les que conta el llibre “Vaig creure que el meu pare era Déu”.

PER QUÈ ARA?

Com que som un entusiasta de les històries de Paul Auster i perquè aquest llibre em va fascinar, un any després de llegir-lo, una nit, jo, vaig somiar que mon pare era Déu.

Una coincidència o una revelació?

No, un deute i un deure.

Per parlar de racisme, d’amor, de mort, d’amistat, de religió, de guerra, de por, de sort…, amb exigència i naturalitat sempre és un bon moment i fer-ho era la meva obligació.

Les vivències són convertides en literatura i la literatura en teatre.

Les nostres històries són les millors perquè són les que hem viscut.